Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

El fracàs de l'operació Market Garden

ELS PLANS RARAMENT surten com han estat planejats, com bé saben els militars, acostumats a haver d'improvisar sobre el terreny davant de variables desconegudes. Posem per exemple el famós dia D i el desembarcament de Normandia del 6 de juny del 1944. L'Alt Comandament Aliat havia calculat que necessitarien 11 mesos per arribar a la frontera alemanya. A l'hora de la veritat, l'avanç va ser molt més ràpid: s'hi va arribar set mesos abans del previst. Això va comportar greus problemes amb els subministraments, però també va obrir altres opcions.

El general anglès Montgomery (que havia fracassat en un primer moment a Caen) va proposar llavors a Eisenhower una acció definitiva per penetrar en territori alemany i accelerar la fi de la guerra. Eisenhower, més caut i previsor, no les tenia totes, però al final ho va acceptar i va posar en marxa l'anomenada operació Market Garden. La idea era prendre uns ponts amb paracaigudistes a Holanda per facilitar un avanç aliat des de Bèlgica que permetés rodejar la línia defensiva alemanya (dita Sigfrid) i creuar el Rin. L'operació va ser un fracàs estrepitós i va provocar més baixes entre els aliats que la batalla de Normandia (i va ser la darrera gran victòria del III Reich). La guerra va trigar encara set mesos a acabar-se.

Quan és el moment d'arriscar i atacar? Quan cal assegurar les posicions guanyades? Quin és el ritme adequat dels esdeveniments? Vet ací el gran dilema dels estrategs. Vet ací també el quid del nostre procés.