18/09/2017

On és l’Olof Palme de Xavier Sardà?

1 min

L’unionisme està atrapat en una argumentació incòmoda. Ho va reconèixer ahir Xavier Sardà a RAC1 quan va dir que era ingenu pensar que Espanya tindria una reacció “tipus Olof Palme” a l’intent de secessió catalana. O sigui, que el motiu pel qual calia oposar-se a la independència és que això portaria Espanya a mostrar la seva pitjor cara, una que alguns (ells) ja coneixien. I, per tant, valia més no despertar el monstre, que és precisament el que està passant. Portat al límit, aquest argument significa que Catalunya no ha d’intentar separar-se d’Espanya perquè la venjança serà terrible i arribarà a tots i cadascun dels catalans. La conseqüència lògica és que l’argamassa que ha de mantenir units els catalans a la resta d’espanyols és la por, i no la fraternitat o la solidaritat. Això és el que sembla que ha entès perfectament Pablo Iglesias, que, al contrari que el PP, el PSOE i Cs, s’esforça per presentar una altra cara d’Espanya, una que sigui acceptable per a una majoria de catalans. El gest del líder de Podem va ser aplaudit ahir pel president Carles Puigdemont, que també ha entès que no pot presentar tot Espanya, amb la qual la majoria de catalans tenen connexions familiars i emocionals, com un sol bloc. Iglesias podria ser l’Olof Palme de Sardà. Però és difícil que guanyi, entre altres coses perquè ni el mateix Sardà el vota.

stats