El pare Montoro

Els que tenim memòria recordem que no fa tant els bascos eren els dolents (Ibarretxe, Arzalluz...) i els catalans els bons (Pujol, Duran...). Els primers eren demonitzats cada dia als mitjans i els segons eren mimats. Ara és exactament al revés. Fa l’efecte que Madrid sempre necessita un nacionalista bo i un de dolent per administrar càstigs i recompenses, i encarnar així la figura paterna que és l’Estat. Fins i tot a dins de la mateixa Catalunya ha funcionat aquesta dualitat: Cambó era bo però Prat de la Riba no tant; Pujol també ho era, però Roca era encara millor (per no parlar de Duran); ara Puigdemont és dolent i en mitjans madrilenys es presenta Junqueras com l’Urkullu català, l’home que reconduirà el procés a canvi d’uns bitllets que, generosament, el pare Montoro es traurà de la cartera...