Publicitat
Publicitat

Un partit sense accents

L'estructura territorial d'un partit no és només una qüestió quantitativa, sinó que és el reflex del seu projecte de país. En baixar de l'autobús de la consulta, Pere Navarro guanya en coherència i en cohesió, però perd en allò que és l'ànima del partit i la seva raó de ser: representar l'alternativa de govern a CiU. Aquest és el paper que ara li ha pres ERC al territori i potser també a Barcelona. Navarro, que ha estat capaç de pactar la discrepància amb el PSOE, adopta una actitud guerrista a casa seva. L'equilibri no és gens fàcil, però ara corre un perill real de convertir-se en un partit sense accents, sense accent lleidatà, osonenc, gironí, tortosí o, fins i tot, gracienc. Un partit amb un únic accent metropolità, encasellat en un discurs negatiu i a l'espera del fracàs dels altres. I si el sobiranisme s'estavella només una cosa és segura: llavors ja no hi haurà PSC al territori.