Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

El problema català no existeix al CIS

ELS VALENCIANS coneixem bé com es poden arribar a fer servir arguments pseudocientífics per justificar barbaritats com que el valencià és una llengua d'origen iber. Aquest exemple, però, és matusser i maldestre. Però què passa quan la manipulació de dades suposadament científiques no és tan clara? El biòleg Lluís Garcia ha escrit, juntament amb Imma Grande, un llibre força interessant, L'invent de l'espanyolitat , on, entre altres coses, es posen al descobert certes desviacions de les enquestes del CIS a l'hora de mesurar l'anomenat EINS (escala d'identitat nacional subjectiva). Garcia i Grande ens fan notar que les mostres estan lleugerament esbiaixades (es penalitza les dues comunitats més poblades, Andalusia i Catalunya), que els entrevistadors fan servir sempre el castellà (i d'aquesta manera influeixen en les respostes d'aquells parlants que poden tenir autoodi) i que les preguntes estan dissenyades amb l'objectiu de privilegiar les respostes positives d'espanyolitat (per exemple, posant en un mateix nivell gentilicis com català i murcià , i contraposant-los tots dos al polisèmic espanyol ).

Així, cada vegada que hi ha un baròmetre del CIS el problema territorial s'invisibilitza, no és significatiu, de manera que si un estudiós estranger vol saber què està passant amb Catalunya o Euskadi no hi trobarà cap explicació lògica, ja que constatarà que la majoria se sent tant català com espanyol . I si un problema no existeix, veritat que no cal buscar-hi cap solució?

PUBLICITAT
PUBLICITAT