Per entendre l'ofensiva retrògrada que estem vivint cal anar-se'n nou anys i mig enrere i situar-se en el 14 de març del 2004, el dia en què el PP va passar a ser un partit traumatitzat. Els populars van arribar a la conclusió que havien confós l'hegemonia electoral amb l'hegemonia ideològica i que això els havia dut a la derrota. Mariano Rajoy no vol cometre el mateix error i considera que, per assegurar la majoria electoral en el temps, abans cal obtenir la victòria del pensament conservador, que per ells és moralment superior al pensament progressista i al dels "nacionalistes". Per això, en el conflicte actual no hi caben les terceres vies ni hi ha espai per a cap diàleg. Per això, Espanya i Catalunya no troben cap punt de contacte i corren, més que caminen, en direccions oposades. Per això, el federalisme està a punt de naufragar: perquè necessita una dreta espanyola que no existeix. I perquè la que hi ha, a més de fer por, planteja una batalla a tot o res.
