Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Amb una simple sandàlia

EL "POLÍTICA ÉS PEDAGOGIA" de Rafael Campalans té en Oriol Junqueras el seu millor exponent avui en dia. Però si admetem també que política és comunicació, llavors qui se n'emporta la palma és David Fernàndez. El portaveu de la CUP domina l'art dels titulars (en col·loca una dotzena en cada intervenció: curts, directes, com fuetades en una tarda d'hivern) i el de la imatge, que, com marquen els cànons, sempre reforça el missatge. Què s'amaga al darrere de la sandàlia exhibida al Parlament amb un to lleugerament amenaçador davant de Rodrigo Rato? En aquest simple gest s'hi recull destil·lada la ràbia i la impotència de milers de persones que han estat desnonades, que han perdut els estalvis, que han estat despatxades o que, simplement, malviuen mentre observen indignades com els principals responsables de la crisi (és a dir, de la bombolla financero-immobiliària) es passegen encara en cotxe oficial i no han assumit cap tipus de responsabilitat. És més, es permeten el luxe de menysprear la feina d'un Parlament democràtic ("Per què sóc aquí?", va preguntar amb to xulesc a la presidenta de la comissió).

Jo potser hauria preferit que algun dels nostres diputats hagués estat capaç de posar-lo contra les cordes i de retreure-li, dades en mà, desenes de decisions equivocades. Però si això no és possible, almenys la ciutadania necessita veure's reflectida en els seus representants i pensar que algú els fa de portaveu. I aquí és on Fernàndez és imbatible. Amb una simple sandàlia en va tenir prou.