Publicitat
Publicitat

Dones i poder: 10 obstacles contra la igualtat

El poder de veritat encara està en mans dels homes: ells governen els països, dirigeixen les empreses i controlen els bancs i els mitjans de comunicació

Que Hillary Clinton pugui arribar a ser la primera presidenta dels Estats Units és un èxit per a les dones, per a la democràcia i per a la carrera cap a la igualtat de gènere. Que hagi hagut de ser la dona d’un expresident per agafar notorietat pública és un fracàs i un símbol de la quantitat de poder real que tenen les dones avui en dia: quasi gens.

El poder de veritat encara està en mans dels homes: ells governen els països, dirigeixen les empreses i controlen els bancs i els mitjans de comunicació, o sigui, manen a tots els llocs on es prenen les decisions rellevants i on es marquen les tendències que afavoreixen a uns i perjudiquen d’altres.

Per sort, hi ha països, com Anglaterra o els Estats Units, que estan lluitant, i molt, per apropar-nos a una situació d’igualtat. Massachusetts, per exemple, ha prohibit preguntar a les entrevistes de feina quin és el sou que cobra el candidat o candidata. Aquesta pràctica fa que les dones només aconsegueixin un petit augment sobre el sou anterior, que estadísticament ja és més baix, i que els homes, pel mateix lloc, puguin aconseguir més diners només pel fet de tenir un referent superior. En la mateixa línia, a Anglaterra veiem una campanya al principal diari financer, el Financial Times, que dia sí dia no treu notícies sobre el progrés de les dones en els consells d’administració empresarials o sobre la seva ínfima representació a les gestores de fons d’inversió (un 2%) -i que són qui realment decideix on va el capital.

Són grans iniciatives que segur que ens ajudaran, però no ens enganyem: encara queda molt, sobretot en països com el nostre, on pràcticament no veig iniciatives iguals.

Que Hillary Clinton hagi hagut de ser la dona d’un expresident per agafar notorietat pública és un fracàs

Les barreres de les dones cap al poder no són només elements obsolets i masclistes com aquests. Per desgràcia, els obstacles són molt més forts i profunds i el primer que hem de fer, com deia Einstein, és definir el problema per poder trobar-hi solucions. Per a mi, aquestes són les deu claus.

1. Educació. Encara no tenim prou dones dedicades a la ciència i les matemàtiques, uns camps que solen obrir les portes a sectors clau com la banca, la defensa o el farmacèutic. L’esport escolar, a més, està molt més desenvolupat per als homes que per a les dones, amb més competicions i equipament per als nois. Això enforteix la seva capacitat de treballar en equip des de petits, un tret fonamental en el món laboral.

2. Expectatives. Els homes estan acostumats a veure homes al poder des de sempre: els herois de les pel·lícules o de còmic solen ser masculins. Per tant, un nen creix pensant que manar és natural. Les noies, en canvi, creixen veient les dones en un paper més secundari, i això augmenta les possibilitats que elles acabin tenint un rol semblant.

3. Suport. Els homes ajuden els homes, i les dones, les dones: sempre tot és més fàcil entre semblants. Com que els homes ostenten els llocs de poder, afavoreixen de manera natural (i no tan natural) els seus iguals, i les dones acaben molts cops deixades de banda. A les empreses els homes acostumen a estar més còmodes amb un delfí masculí, i això perpetua el domini dels homes.

4. Família. L’entorn familiar encara està ple de referències masclistes. Per exemple, a moltes famílies encara s’espera que les nenes vagin a comprar i aprenguin a cuinar, mentre que els nens fan més bricolatge o feines que requereixen més força o utensilis (i, recordem-ho, l’electricitat i la fontaneria estan més ben pagades que la neteja).

5. Empreses. El món empresarial, més igualitari al principi, fa d’embut per a les dones d’entre 30 i 40 anys, quan realment la gent comença a pujar. Això passa perquè les empreses encara no tenen polítiques de reinserció per a la dona quan torna d’una baixa de maternitat. També tenim un problema de percepció: una dona emprenedora es veu com una tigressa, massa ambiciosa, egoista o arribista. Un home amb les mateixes característiques es percep com a valent i únic, amb caràcter i personalitat. Un líder.

6. Homes. Molts encara frenen el progrés de les dones senzillament perquè se senten amenaçats. Menys competència.

7. Dones. No sempre estan disposades a lluitar, potser perquè no en saben, o per mantenir la pau i el consens. De vegades tampoc s’ajuden entre elles, i es fan encara més mal.

8. Horaris. De manera increïble, encara tenim uns horaris absolutament incompatibles amb la vida familiar. Si es continuen fent reunions a les 6, 7 o 8 de la tarda, moltes dones quedaran enrere, fent feines de menys responsabilitat.

9. Edat i bellesa. Tenim un estigma: un home de 60 anys amb cabells blancs dóna una imatge d’experiència i control, perfecte per dirigir una empresa. Una dona així sembla que hagi d’estar fent punt en un balancí. Per sort, la presidenta de la Reserva Federal nord-americana, Janet Yellen, i Christine Lagarde, cap del Fons Monetari Internacional, ens ensenyen que els cabells blancs femenins també poden representar molt d’estil i molt de poder.

10. Nosaltres mateixes. Hi ha dones que encara no gosen ascendir -cosa que han de canviar si volen avançar-. Gandhi ja ho va dir: vivim a dins d’uns cercles invisibles que nosaltres mateixos dibuixem, i ens posem els nostres límits.

Hem de resoldre tot això per avançar. Un món també governat per dones és un món millor -ho diu el sentit comú i tots els estudis que s’han fet-. No tenim excusa per no intentar canviar aquesta situació tan injusta i tan negativa per a la societat. Hem d’aconseguir que dones tan capaces com Hillary Clinton arribin a presidentes per elles mateixes, sense haver d’associar-se a cap home. Li sobra capacitat per ser-ho; el que falta és un canvi cultural. Tots en som responsables.