Publicitat
Publicitat

Ada, fada, amiga meva!

Em sap greu, Ada (que s’assembla a fada ) amiga meva, em sap greu que el que jo demano, exigeixo, per alguna raó no comptabilitzi com el que tu demanes. Hem parlat, de vegades. Molt poc, és cert. Ens hem posat d’acord en coses molt emocionants, molt de tia, si tu vols. En com és de bèstia tenir un fill, per exemple.

Tu has aconseguit això de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Vull dir, has aconseguit que canviï la llei. Que, en alguns casos, algú que va firmar un contracte, ara que, per circumstàncies, l’incompleix, no hagi de pagar-ho tota la vida. Et confesso que fa uns anys jo no estava d’acord amb tu. Em semblava que qui havia firmat un contracte -com jo mateixa- l’havia de complir i si no s’havia de fotre. Però després vaig canviar d’opinió. Tenies raó tu, Ada. Si a mi m’havien promès un sou de X euros i de cop em rebaixaven el sou, per la crisi, no tenia jo dret a renegociar el meu contracte? Sóc una dona molt quadrada. És el meu gran defecte, la meva gran virtut. No havia pensat en el teu raonament. I ara te’n dono les gràcies amb tota la sinceritat de la meva ànima. Sí, tia, m’has fet millor.

Però llavors, hi ha això meu. Jo vull poder votar. I ja sé que la llei no ho preveu, però em trenca el cor que tu, tu precisament, em parlis del que permet o no permet la llei. Per què això és diferent? Entenc molt bé que t’espanti que donar suport al dret a decidir sembli donar suport a Convergència. Ada, tia, amiga meva. Mira-t’ho amb la perspectiva dels segles, no dels propers anys. ¿Pots resistir-te a la idea de bastir un país sense els Borbons i sense una cosa tan inútil i testosterònica com l’exèrcit espanyol? La Catalunya independent som tu i jo i els nostres nens i el teu home i el meu. Sense tancs, sense corones. Sé molt bé que m’entens. Cap lligam t’atenalla. Aprofita-ho. Et convido a fer una copa (la pago jo) per parlar-ne. No em resigno a perdre aquest moment, sisplau, Ada, tia, amiga.