Adéu, sopar d'empresa, adéu...

Estimat president, em complau llegir a l'ARA que vostè i els alts càrrecs del Govern han decidit no rebre enguany la paga de Nadal. Aquesta mesura "afectarà 350 persones i suposarà un estalvi d'1,8 milions d'euros". El felicito. És una manera d'arromangar-se, no només simbòlica, que a més a més tindrà la virtut de desconcertar els amics d'Intereconomía .

Ara bé, president. Ha de saber que no estan sols. Jo, tot i que sembli una garrepa insolidària, també faig com vostès. Enguany tampoc no rebré la paga extra de Nadal. I com que és una pràctica que ja fa anys que duc a terme, tot i que ho feia en silenci, per modèstia, puc explicar-li quins sentiments amararan el seu cor en veure que els altres han cobrat i vostè no. Quan sigui a la taverna (per exemple, a l'Stinger, que és aquell local fantàstic que hi ha a davant de la seu de CiU) sentirà que algú diu: "Em sembla que avui hem cobrat la paga!" Perquè ser a la taverna amb la paga extra acabada de cobrar alegra molt. Es veu que la sensació de formar part del món no es pot explicar amb paraules. La paga és per gastar. Per fer els Reis dels nens. Per tant, els recomano, per experiència, que -si poden- estalviïn des d'ara, perquè els Reis els hauran de fer igualment.

Però si això de no tenir paga extra de Nadal els sembla passable, poden anar més enllà. Jo, per exemple, tampoc no percebo paga extra d'estiu. I això no és tot. Quan estic de vacances, no cobro. No el vull enganyar. Em costa, eh? Perquè tinc molt temps lliure i no tinc calés. Però el que faig, per no gastar, és dedicar-me a engrandir la meva obra literària.

Pot esdevenir-se, però, que no tenir paga extra de Nadal, ni d'estiu, ni sou quan no treballen no els sembli gaire sacrificat. Aleshores, el que han de fer és ser del tot com jo. Siguin els més sacrificats d'entre els sacrificats. Facin-se autònoms.