Publicitat
Publicitat

Aquella foto d’ahir

L’ARA publicava dimecres una notícia —d’aquelles notícies llamineres que s’acaben esmunyint a la llista de les més llegides del dia— sobre l’envelliment. Deia: “L’OMS desmenteix el mite: els setanta anys d’avui no són els seixanta d’abans”. Però que no pateixin les Mefs i els Pefs (mares i/o pares que et faries) perquè, tot i que l’OMS no ho digui, els seixanta d’avui són els cinquanta d’ahir i els cinquanta d’avui són els quaranta d’ahir. Almenys pel que fa a la roba, el tint per als cabells i les curses populars en què participes.

El cas és que la foto que il·lustrava la notícia, de Getty Images, era la de dos homes d’una certa edat (sóc incapaç de determinar-la) que preparaven el menjar a la cuina. L’un feia espaguetis i l’altre mandonguilles. Semblava el dinar d’una celebració, no pas el dinar de cada dia, perquè hi havia molt de menjar (i els dos homes estaven prims). El de les mandonguilles duia un anell al dit, que podria ser un anell de compromís. Alguns dels lectors del diari online comentaven que estava bé que els de l’ARA haguessin posat la foto d’una parella gai per parlar d’un tema qualsevol. La veritat és que jo també m’ho vaig imaginar, que eren parella. Però, ho eren? Podien ser dos amics que compartien pis o que vivien en una residència tutelada. Podien ser, en fi, dos consogres. Dos amics.

Els lectors que els van veure com a parella no van dubtar. Jo, a primer cop d’ull, tampoc. Potser perquè, inconscientment, volia pensar que eren parella. I ho volia pensar, suposo, perquè m’alegrava molt que en una notícia no relacionada amb els gais (no pas més que amb els heterosexuals, vull dir) la foto il·lustrativa no fos heterosexual, com sempre fem per defecte. I em va semblar que aquella foto quotidiana era tan important per a la normalitat com qualsevol campanya d’aquestes que en diuen “de visibilització”. I em va alegrar el dia.