14/01/2015

Aquest any sí

2 min

Acaba de tornar a pujar el suflé! Un suflé que, com tothom sap, fa dies que era més pla que una coca de recapte. Ahir va sortir el president i ens va dir que ja hi havia acord. Ja hi havia data. I després va sortir en Junqueras i va dir que ja hi havia acord. Ja hi havia data. I ara namés falta que surti l’Alícia Sánchez-Camacho anunciant que la majoria silenciosa no ha aconseguit ni acord, ni data. Artur Mas i Oriol Junqueras no van sortir en compareixença conjunta, sinó que van sortir en compareixences paraigua, però tant se val. Vam inflar-nos com una patata suflé. Com després del partit del Barça contra l’Atlètic, que ens va fer oblidar el de la Reial Societat. Ja no estem deprimits. Ja deixem el “mode avió” que havíem adoptat aquests dies. Tornem a posar-nos en “vibració”. Ja ens saltem el règim.

De tot plegat, el que més m’emociona és que el president s’ha revelat com el rei dels preliminars. Ahir ens va posar a cent anunciant que ens diria la data de les eleccions “al final de la compareixença” i no abans. Que és com quan al llit et diuen “Et faré això i això i això altre”, però encara no t’ho fan. I al cap d’una estona hi va tornar. Va tornar a fer-nos saber que al final ens “diria la data”. Que de seguida la diria. I sí. Al final la va dir.

Si jo hagués estat la seva cap de premsa, hauria fet que l’anunci de la data anés patrocinat. “Les eleccions seran el dia...” i a continuació la careta de patrocini. Una marca de cervesa? De fuet? La del desincrustant que no és de marca blanca? La del callicida?

Preparem-nos, doncs, per a un nou Onze de Setembre “participatiu” tots els que havíem jurat que aquest any marxàvem de pont o ens quedàvem veient Telecinco. Suposo que aquest any toca, ja, que l’Assemblea posi a la venda el tanga del procés i que, vestits tan sols amb aital peça breu, ens grapegem els uns als altres a les 17.14.

stats