Publicitat
Publicitat

Barcelona, lloc en comú

“La prioritat és garantir beques menjador, amb 4,5 milions d’euros, o és destinar quatre milions a la Fórmula 1?”, ha dit Ada Colau. No sé si haig de prendre-m’ho seriosament o només retuitar.

Cap interès per part meva en la Fórmula 1. Però em sembla que ara que ja s’ha acabat la campanya electoral s’haurien d’acabar també els eslògans fàcils. Ara ja hem lligat, no cal que ens seguim fent els interessants com si encara fóssim a la barra de Luz de Gas. Durant la campanya electoral, tots els polítics (tots) han fet que Nostra Senyora de l’Obvietat campés pels platós i pels murs de Facebook. Els ciutadans estem molt preparats per detectar allò que, en política, és groc i, en canvi, no estem gens preparats per detectar allò que, en política, és cursi. Però tot i així ens mereixem que ens tractin com a ciutadans adults no com a espectadors d’un talent show emocional.

És tan simple? ¿O beques menjador o Fórmula 1? En Trias no hi va pensar? ¿La pasta que deixa la Fórmula 1, doncs, no ajuda a pagar beques menjador? Tinc molts amics que treballen en la restauració. M’expliquen que l’esdeveniment aquest els porta clients que no miren prim. I, gràcies a aquesta riquesa, poden crear al seu torn riquesa. Paguen cambrers, sommelier, pagesos proveïdors i personal de neteja. I aquests cambrers, sommelier, pagesos i personal de neteja, com que treballen, es paguen els autònoms, cosa que, per cert, els fa contribuir (indirectament i per força) a finançar, posem pel cas, coses que no qüestionem, com la monarquia o els quilòmetres d’AVE d’Espanya. Si els amos d’aquests restaurants deixen de tenir els clients de la Fórmula 1, aniran més justos. I si van més justos, potser han de fer fora el sommelier o algun dels cambrers. I si el sommelier o algun dels cambrers es queden sense feina també hauran de demanar beques menjador.