Publicitat
Publicitat

Cacaluña i Escanya

Hi ha un senyor d’Iniciativa, que es diu Ibarra, que ha sortit en defensa de la (ja seva excol·lega) Marina Pibernat, que és qui va anomenar CiU “ derechona catalufa” i “ escoria”. Ibarra ha emès l’expressió: “ Cacaluña, con ñ de coñu". I ha dit que Marina Pibernat s’ha “quedat curta” acusant Convergència i Unió (CiU) de “ derechona catalufa” perquè, segons ell, a més a més, és “ màfia”. Tots som pops.

Com a ésser que viu a Catalunya podria sentir-me ofesa pel “ Cacaluña”, però no. Com a ésser amb un coeficient intel·lectual no gens menyspreable podria sentir-me ofesa pel pàrvul joc de paraules escatològic, però no. I com a ésser que posseeix la part externa dels òrgans genitals femenins podria sentir-me ofesa pel “ coñu”. Però malauradament, els polítics i les seves frases m’indifereixen. M’emociona, això sí, que siguin els polítics, els que ens han de governar, els que hauran de distribuir els nostres impostos, els que facin servir termes com catalufo o Cacaluña com si ells no en formessin part. No en formen part.

He llegit a diaris com Libertad Digital que “ catalufo és un terme despectiu aplicat no als catalans, sinó als nacionalistes”, com si això fos menys greu. Però és que és mentida. No ho fem bonic ara. Catalufo és català de manera despectiva, com polaco. Que ara la Pibernat aquesta digui que només ho deia pels de CiU, a mi, que no sóc de CiU, m’ofèn encara més. Què vol dir? Que als de CiU se’ls pot dir de tot? Endavant, Ibarra. No t’aturis. Ara que ja has assotat els nacionalistes de CiU, continua amb els nacionalistes del regne de Felip. Què et sembla si anomenes el seu país i teu Españistán? O Escanya, que també és molt divertit. Et proposo aquesta frase: “M’agrada veure en Rajoy, la Soraya i tota l’escòria d’Españistán patint per Pablo Iglesias”. Està bé, eh?