Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Charles Bronson i Catalunya

El ministre de Justícia del Regne d'Espanya, Alberto Ruiz-Gallardón, ha trepitjat Barcelona i ha aprofitat per vessar unes paraules. Diu que entre el procediment escocès i el català hi ha diferències, perquè el d'Escòcia "és ajustat a la legislació britànica", i el nostre, en canvi, no. I aquesta és la raó per la qual el referèndum d'Escòcia "no ha estat autoritzat pel Parlament escocès sinó pel Parlament britànic". Com veuen, és un crac.

No sé si en Ruiz-Gallardón ha vist les pel·lícules de Charles Bronson. Suposem que no, val més, perquè imaginar-se'l veient Jo sóc la justícia II fa moltíssima gràcia. Expliquem-li, doncs, que el personatge d'en Bronson és un entusiasta de respectar la llei. Respectar la llei el torna boig. Però vet aquí que, com en cada pel·lícula seva, uns malvats li violen i li maten l'esposa (no sé si per aquest ordre). A les pel·lis d'en Bronson, l'esposa d'en Bronson no arriba mai a la primera tanda d'anuncis. Dura menys que un Jair Domínguez a la porta de La Razón . I aleshores, ell, quan veu que la justícia no fa res, es veu obligat a fer-ne pel seu compte.

No crec que hi hagi un sol indígena català que tingui ganes de fer el procés d'independència al marge de la llei. I menys que ningú, Artur Mas, que no es deu haver saltat un semàfor en sa vida. Però, ¿hem d'esperar que la llei ens empari com als escocesos? Això seria tant com esperar que el govern d'Espanya es comportés com el britànic. A les mans del govern de Ruiz-Gallardón està que puguem fer el procés d'acord amb la legislació. Ens passa com a l'immigrant que necessita el permís de treball per tenir els papers però necessita els papers per tenir permís de treball. No té més remei que fer-se il·legal, perquè respectar la llei és un luxe que no es pot permetre. Si la respectés, s'hauria de tancar en un caixer i anar-se aprimant, aprimant fins que se l'endugués la parca.