Ai, ves, nena, quina gràaaacia
Plorant de riure, encara, demano sisplau als del PP (i als del PSOE) que no ens ho facin. Espero que l’admirat Xavier García Albiol no deixi aquestes terres de missió per anar a Madrid a fer de ministre d’Esports, com diuen que podria passar. No el podem perdre, perquè té un peculiar sentit de l’humor que cristal·litza en els tuits, tan divertits, que fa. Les meves cinquanta millors amigues i jo ens partim la caixa amb ell.
No el podem perdre. No pot marxar i deixar-nos. Ja va ser terrible que hagués d’abandonar l’alcaldia de Badalona, perquè érem molts els que corríem la cursa anomenada Maratest a la seva ciutat (de 30 quilòmetres, que serveix d’entrenament per a la Marató de Barcelona) només per gaudir del moment en què ell, com a alcalde, donava el tret de sortida amb una pistola. Que motivats que corríem. Aquell tret ens feia volar!
Si se’n va a Madrid ja no tornarem a tenir tuits com el que ahir va regalar-nos. Jo encara ric ara. Transcriguem-lo pensant sobretot en la legió de blocats per ell que no n’han gaudit: Diu: “ Ayer campo fútbol Sant Roc #Badalona parte del público casi lincha a un asesor @PPCatalunya. Lo confundieron por el concejal CUP q desacató ”. I hi va col·locar una emoticona rient.
I amb raó. És la típica situació en què et descollones. I, per tant, l’emoticona riallera ho remarca. Gairebé linxen un senyor perquè l’han confós amb un altre que (aquí dubto) potser mereixia ser linxat (pel desacatament). A qui no li ha passat? Vas a linxar algú i t’atures perquè t’has confós! Potser ell mateix va treure la massa enfurismada de l’error. “Apagueu les torxes, sisplau, que és del PP!” Mare meva, és que no puc seguir escrivint. És que em pixo. Va, pareu, poca-soltes! Prou.
