Lluís Rabell desobeïa
Jo, que no he votat, ni crec que voti mai, el partit d’en Mas, l’Ortega i la Rigau, em sento estupefacta davant les paraules de Lluís Rabell, del partit polític anomenat (ves per on!) Catalunya Sí que es Pot. L’home, del tot congestionat, ha dit: “Alguns hem desobeït. I quan desobeeixes acceptes les conseqüències de la desobediència. Quan hem anat a aturar un desnonament tots hem acceptat que governs com el de Convergència ens fotessin un gec de garrotades de tant en tant i que ens fotessin multes. I ho fèiem amb l’esperança de canviar l’estat de l’opinió pública i de canviar les lleis”.
Com podeu imaginar, en Rabell es queixa de l’argumentació de la defensa dels tres encausats, que proven de demostrar que no van desobeir les lleis espanyoles posant les urnes. Ara bé, parlem-ne, d’això que diu ell. “Alguns hem desobeït”. Perfet d’indicatiu. Hem desobeït. No és present. ¿Ja no desobeïm? “Hem anat a aturar un desnonament”. ¿Ja no hi van, ara, a aturar desnonaments? Perquè de desnonaments se’n continuen produint a les mateixes ciutats i als mateixos barris, tot i que ara els que podrien “fotre’t un gec de garrotades” ja no són els governs de Convergència, perquè Convergència ja no mana. Insisteixo. No els he votat mai. Però no entenc per què ara ja no cal anar a aturar desnonaments. “Ho fèiem amb l’esperança de canviar l’estat d’opinió pública i de canviar les lleis”, diu. Segurament s’ha canviat l’estat d’opinió pública, però no les lleis. Exactament com amb el procés d’independència de Catalunya. Què passa? Que ja no cal canviar les lleis? Ja està fet? Ja no cal aturar desnonaments ara que Catalunya Sí que es Pot mana a l’Ajuntament? Ja no el veiem aquell captaire amb el gos que demana diners a les portes del quiosc del carrer Calvet?
