Miquel?

Diu Pedro Sánchez, ara que ja no és ni tan sols un arbre caigut, ara que ja és un Pat Fuego incandescent, de combustió blava i limitada, que el seu partit hauria hagut de pactar amb els -ells els denominen així- “nacionalistes” catalans. Els denominen així de la mateixa manera que veus avis que diuen que no pensen anar a una excursió de l’Imserso “perquè és plena de vells” i a ells “els vells” no els agraden. Però per pactar amb els “nacionalistes” catalans no haurien hagut de negar-se al referèndum que reclamen, esclar. Ho diu ara i fa la sensació que ho diu només per fotre els seus companys, els diligents llenyataires. Només un partit no nacionalista pot permetre’s un pacte amb els “nacionalistes”, perquè només un partit no nacionalista pot acceptar de perdre una part de les terres de la “nació”. Feu-ne la prova, amics: si estaríeu d’acord, en una Catalunya independent, a acceptar un referèndum de secessió de, posem, la Vall d’Aran, no sou nacionalistes. Sou només sobiranistes. I això vol dir que quan tingueu la sobirania ja tornareu a jeure a la palla.

Però acceptem que Pedro Sánchez pensava això. Pensava que s’havia de pactar amb els “nacionalistes” catalans. I pensem que potser no li agradava la idea de referèndum, però que l’acceptava perquè, tot i que ell és federalista, entenia, com tots nosaltres, que una reforma federal al regne de Felip és impossible en els propers cent anys. Si ho acceptem, si entenem que va callar per lleialtat al partit i que ara, ara que crema, ja no veu per què ho ha de seguir fent, hem d’esperar en Miquel Iceta amb els braços oberts mentre sona Crazy little thing called love, de Queen, a tota castanya. Que porti en Sánchez. Que porti tots els col·legues que vulgui. Necessitem partits polítics a Catalunya partidaris del mateix que Pedro Sánchez: un referèndum per, si cal, votar que no. Miqueeeel! Miqueeeel! Lliura’t d’en Rajoooooy!!! T’ho suplicoooo!