L’Oktoberfest per Sant Jordi
Feia temps que no sentia la proposta, que va ser un clàssic de les cartes al director de La Vanguardia dels anys noranta. Diversos subscriptors, any rere any, proposaven de fer que la Diada Nacional de Catalunya es fes per Sant Jordi. En aquells anys, els defensors de la idea trobaven que l’Onze de Setembre no era prou lluït però que, en canvi, Sant Jordi sí. Ara, per motius diferents, el PP i Ciutadans han proposat al Parlament el mateix que aquells bons senyors.
Els de Ciutadans diuen que, “a partir del moment que es convoquen les grans manifestacions independentistes, s’ha produït una apropiació de l’espai públic per part de certes ideologies que fa que la gent se senti desvinculada d’aquest dia”. I com que m’encanta el concepte “la gent” els dono la raó. Els del PP diuen que per Sant Jordi “mai hi ha hagut bàndols confrontats” i que aquesta festa “exalça valors com l’amor i la cultura”.
A mi em sembla fantàstic. Esclar que, posats a ser coherents, hauríem de fer, igualment, que tots els Barça-Madrid es juguessin, també, el dia de Sant Jordi. Hi ha bàndols confrontats i són partits que no exalcen l’amor i la cultura. I hi ha qui se sent desvinculat d’aquell dia. I, esclar, Santa Tecla també l’hem de passar a Sant Jordi. La Feria de Abril (la de Catalunya) tinc dubtes de si també moure-la. Pel que fa al Dia de la Hispanitat (el de Catalunya), jo també el canviaria de dia, però no pas per raons de poca concòrdia sinó, sobretot, per la climatologia. Potser si es fes a l’estiu hi aniria algú més. I, esclar, la Marató de Barcelona (que fa que ens apropiem dels carrers de manera competitiva) també l’hauríem de fer per Sant Jordi. Ara bé. Per Sant Jordi no tot és concòrdia. També hi ha bàndols enfrontats: el bàndol dels mediàtics i el bàndol dels no mediàtics. Per tant, el que podem fer és celebrar la Diada i tot plegat el dia del Saló del Manga.
