Pressupostos

Junts pel Sí i la CUP s’han de posar d’acord pels pressupostos i aquesta vegada suposo que ho faran perquè, si no, el president convocarà eleccions. I ja se sap què passa a les eleccions: que la gent vota. Cada partit haurà de tenir en compte el propi club. És lògic que si tens uns votants poc rics, vulguis que siguin els rics els que paguin i, contràriament, si tens uns votants més rics (potser més grans) és lògic que no vulguis que paguin.

Si li dius a un nen que quadri pressupostos, proposarà que paguin més els que més tenen. Però et fas gran, tens vista cansada, i ja veus que tot és molt més complicat. Si els dius als que més tenen que paguin, els que més tenen s’empadronaran en una altra comunitat autònoma que es pugui permetre (deixem-ho així, no hi aprofundim) no apujar impostos. Si decideixes que gravaràs per exemple les begudes alcohòliques i les ensucrades amb un impost (em sembla que hi estaríem d’acord) tothom anirà a comprar les begudes alcohòliques i ensucrades a Andorra. Mentre Europa (aquesta Europa que s’enriu, superior, de Donald Trump) no tingui impostos iguals per a tothom, no servirà de res que els de Junts pel Sí i la CUP decideixin gravar les patates fregides Frit Ravich, els fideus Yatekomo, el cava Oriol Rossell i la ginebra Volcànic (per citar productes que m’encanten i que seguiria comprant a un preu més alt). La gent se’ls comprarà en un altre lloc o en comprarà d’altres.

Parlem, aquests dies, molt despectivament d’Amèrica. En fi, ja m’agradaria a mi que tots els rics, megarics i ultrarics instal·lats a Catalunya tinguessin el comportament d’algun dels rics, megarics i ultrarics americans. Aquells fan donacions, posen en marxa ONGs per ajudar els compatriotes pobres. Aquí pot haver-hi un senyor que sigui amo de mig passeig de Gràcia i que si li dius que haurà de pagar una mica més d’impostos amenaci d’empadronar-se a Madrid.