Els barrufets ens deixen...

Dia trist. Quin cop. Quan ens estàvem recuperant del dolor que va suposar per a tots els patriotes que s’enduguessin Eurovegas de Catalunya (que no s’ha dit, però és per culpa del procés), ara ens ha tornat a passar... Ens quedem sense el parc dels Barrufets que s’havia de fer al Parc de les Basses de Lleida. Un parc, per cert, que fa 27 hectàrees. Són tantes hectàrees que donen per fer-hi el Central Park de Lleida.

¿La raó per la qual ens quedem sense els follets uniformats i sense taxa d’atur? ¿Un odi de l’alcalde envers el color blau? ¿Una protesta de les amigues d’On Són les Dones per la solitud de la barrufeta, que, a sobre d’estar en minoria, va amb talons, només té un vestit i es passa el dia (que sapiguem) ensumant flors i emetent frases pelleringoses? No. Molt més prosaic. Ha caducat el contracte que el consistori va firmar fa dos anys. Pel que sembla, no hi ha hagut cap inversor que s’hagi volgut gastar 40 milions d’euros en barrufets. Que s’haurien dit Smurfs, tot s’ha de dir. Ens quedem sense aquest poblat blaveropatriarcal on hi ha un governant (distingit amb gorra vermella, molt semblant a la barretina) que no se sotmet a eleccions.

Ens perdem el càsting, on els actors més curts de talla haurien optat al lloc de treball. Ens perdem la contractació de maquilladors experts en color blau. Ens perdem haver de dir als nostres fills que no, que no hi anirem mai, que no entrarem a dins de cap bolet, ni tan sols si es produís el supòsit que el bolet tingués, a la façana, una placa franquista que haguéssim de treure per imperatiu municipal. Ens perdem algun vídeo marranot a YouTube, on els barrufets i la barrufeta, així com el Gargamel i l’Azrael, barrufessin, tots junts, allò que ens imaginem que barrufen tots junts...