27/03/2017

Coloms drogats

2 min

Podeu parlar amb nostàlgia de les àvies “d’abans” que explicaven contes a la vora del foc. Podeu parlar amb nostàlgia de les àvies “d’abans” amb mocador al cap (com ara porten algunes noies musulmanes o les castanyeres del teatre) per no mostrar els cabells. Però les àvies, avui, són tota una altra cosa, com els nets, avui, que també són tota una altra cosa.

L’àvia li diu a la neta -la meva filla- que el dia que vagi a dormir a casa seva, a Barcelona, es llevaran a les sis del matí per veure els aldarulls de la discoteca de baix. La neta crida: “Sí!!!”, perquè veure els aldarulls de la discoteca de baix és la cosa que més li agrada compartir amb l’àvia. I es lleven a les sis del matí i l’àvia li explica que aquest cotxe que veu és de la policia, i que aquest senyor que és a terra cridant és un client de la discoteca, que va borratxo, i que ara, d’aquí una estona, quan s’eixoriveixi, comprarà droga al de la cantonada si és que no se l’emporten. “Mira, mira! Aquell d’allà compra droga!”, crida l’àvia emocionada.

Quan vaig a buscar la nena, al migdia, m’expliquen com ha anat la nit. “Avui no hi ha hagut gaire merder”, diu l’àvia, decebuda. “No la volia despertar, però ella ha insistit”. O “Avui hi ha hagut ambulància amb desfibril·lador”.

“És que no ens deixen dormir”, es queixa l’àvia. Però si li dic que, si vol, parlo amb els de l’ARA perquè ho denunciïn, em diu que ni parlar-ne. Que no li faci això. A les cinc del matí dels dissabtes, totes les veïnes, amb bata, i amb els nets, surten al balcó a comentar la jugada. “Avui molt fluix”, diu la del cinquè. “Sí, avui no ha valgut la pena matinar, pobra canalla”, fa la del quart. I llavors critiquen els coloms. “Aquests coloms es mengen els vòmits del carrer”, fa la meva sogra. “I aquests vòmits són plens de droga. Els coloms de Barcelona van drogats”. I riu, perquè la vida és divertida.

stats