13/02/2017

Dama Blanca

2 min

L’amic bàrman Josep Maria Gotarda, de la cocteleria Ideal, ens envia un whatsapp per dir-nos que s’ha mort la Maria Dolors, la propietària i barmaid de la cocteleria Boadas, del carrer Tallers. No fa gaire, al seu mateix bar, vam saber que s’havia mort el Quim, que va ser bàrman del Harry’s (que ara és el Solange). Barmaid és la manera que tenim de denominar la dona que fa còctels, contraposada a bàrman o a bartender. La Dolors n’era la mestra.

Tinc a les mans, ara, aquell petit llibret que van editar, l’any 93, il·lustrat per Miquel Zueras: Pequeña historia del bar Boadas. 60 años y cocktails. Al llibre, a part de les receptes, hi ha la història del petitíssim local, que va inaugurar -ho llegíem a l’ARA- el pare d’ella, nascut a l’Havana, fill d’emigrants catalans, i que va tornar a Barcelona cap a l’any 1926. A l’època del Núria, del Moka, del Maison Dorée o del Canaletas. Em miro els noms dels còctels ordenats alfabèticament. Alaska (gel, ginebra, chartreuse), Brooklyn (whisky canadenc, vermut sec, Amer Picon, marrasquí), Cuba Libre (gel, rom blanc, rodanxa de llimona i no pas coca-cola), Gin Fizz (sucre, suc de llimona, ginebra)... I així fins a la w. White Lady, el meu preferit (ginebra, suc de llimona, Cointreau).

S’ha mort la Dolors Boadas, que refredava els còctels no pas remenant amb la cullera mescladora sinó abocant, d’un got mesclador a un altre, el beuratge, des de gran distància. Molts dels clients que sempre hi eren també s’han anat morint, però al petit bar hi queden els cambrers, que també refreden les copes com ella. Amb ella es mor una època, i potser nosaltres, els que la vam conèixer quan ja no ens pertocava, una mica també. Són temps de barreges més fàcils, de bars menys foscos i més amples, amb clients no tan solitaris i amb cambrers no tan coneixedors del món. Avui, per a ella, que es va passar la vida al darrere de la barra, un respectuós White Lady.

stats