29/05/2017

Ets tan especial...

2 min

El soroll prové del final del vagó, de l’espai habilitat per als cotxets i les bicicletes. És una cançó que fa: “Ets tan especial...!” Prové del mòbil d’una noia. Des del meu seient en puc veure el videoclip. Li està mostrant al bebè que duu a la falda. Al davant, un altre bebè, aquest en un cotxet. Té el mòbil del seu pare entre les mans. El toca, el mira, fascinat pels dibuixos de la Peppa Pig que hi surten. I al costat, una nena més gran. Aquesta va sense cotxet; ja camina. A Sarrià puja una nena d’uniforme amb l’àvia. Porta un dispositiu a la mà que fa funcionar amb un llapis tàctil. “Iaia, la Marta quins cabells té?”, pregunta. I l’àvia li diu que no se’n recorda, que en triï qualsevol, de color. El joc consisteix a vestir i pentinar un personatge femení amb tot de roba i complements que pot anar clicant.

Tots nosaltres portem el mòbil a la mà en aquest vagó. No em posaré pelleringosa ni enyoraré els temps en què les mares cantaven una cançó de viva veu als seus bebès en lloc d’ensenyar-los un videoclip amb el mòbil. No diré que m’agradin més els temps en què els pares oferien un conte als nens o una joguina apta per mossegar o llepar en lloc de donar-los el telèfon. No diré que preferia les àvies que explicaven contes o que jugaven amb les netes en lloc de donar-los un dispositiu. M’agrada el nou i m’enamora el vell, etcètera. Sí que trobo, però, que el mòbil té un component aïllant i bombollaire. Vull dir: aquesta mare del videoclip mai hauria cantat una cançó al bebè al volum altíssim al qual, en canvi, permetia que sonés el videoclip dins del vagó. Aquest pare del mòbil mai hauria mirat tan poc el seu bebè si li hagués deixat un sonall o un llibre de dibuixos. Aquesta àvia mai s’hauria interessat tan poc pel joc de la neta si el joc se l’hagués inventat ella.

stats