Faldilles i pantalons

La CUP de Terrassa proposa canviar “la simbologia gràfica dels lavabos d’edificis públics i altres espais, per tal que deixin de reproduir rols sexistes: dones amb faldilla i homes amb pantalons”. És per això que oferiran “material gràfic no sexista de forma gratuïta als comerços i entitats”.

Efectivament, a les portes dels lavabos públics hi sol haver un cartell que et fa saber si és el destinat a homes o a dones (i a la vegada a persones d’ambdós sexes en cadira de rodes). El cartell indica, simbòlicament, allà on va cadascú. Però de cartells com els que denuncien els de la CUP no en queden gaires, perquè qui té un bar sempre innova pel que fa a aquesta qüestió. T’hi trobes la Venus de Botticelli i el David de Miquel Àngel o un conill i una serp o Adam i Eva o un cargol i una femella...

Per què són sexistes els pictogrames amb faldilles i pantalons? Perquè les dones (occidentals) també podem dur pantalons? D’acord, canviem-ho. Però com? No podem distingir els dos personatges a través dels cabells, perquè això seria, suposo, tan sexista com la faldilla, i a més a més potser no tindria en compte la sensibilitat de persones que es cobreixen el cap. Els podríem representar amb els trets sexuals marcats (pits, penis...), però llavors potser els estaríem cosificant. Podríem fer dues figures exactament iguals, però no es distingirien. Si a la femenina li pintéssim els llavis tindríem el mateix problema. Si a la masculina li poséssim un barret, estaríem sent classistes, perquè dur barret fins no fa gaire distingia la classe social. Podríem no fer servir cap pictograma i escriure només el nom de cadascú: “Homes”, “Dones” i “Persones d’ambdós sexes en cadira de rodes”. Però això faria que els de Ciutadans de l’Hospitalet en demanessin la traducció immediata, cosa que faria que a la porta ja no hi quedés espai per al pom. I, de tota manera, discriminaria les persones analfabetes i les estrangeres. La solució no sexista de veritat és no posar-hi res i que cadascú faci pipí allà on pugui.