Publicitat
Publicitat

TOVALLONSNEGRES

El gintònic de l’Antonio Baños

Amb aquest afany que li ha agafat ara a tothom per “assenyalar”, el líder del PP català, Xavier García Abiol, feia un tuit, l’altre dia, acompanyat d’una foto. Hi sortia l’amic Antonio Baños fent un gintònic que subscric (de Seagram’s amb tònica Schweppes). El text deia: “El líder de la CUP Antonio Baños després de manifestar-se davant el TSJC per l’opressió d’Espanya, en un hotel de 5 estrelles gran luxe carregant forces revolucionàries”. L’Albiol dic jo que pretenia, amb aquesta manera particularíssima que té d’interpretar els fenòmens quotidians, denunciar que els revolucionaris (tot i que en Baños ja no és de la CUP), ves per on, tenen el morro fi.

No fa gaire, els hotelers de Barcelona van dur a terme una iniciativa que consistia a acostar “al gran públic” les terrasses dels seus locals. Justament volien que gent com en Baños (gent que no té, per entendre’ns, el sou d’en García Albiol) perdés la por d’anar-hi a fer una copa íntima amb els amics o els amants, veient la bellesa de la ciutat. Va ser una bona idea i si van aconseguir un sol nou client autòcton me n’alegro molt. Conec bé l’hotel de la foto (Casa Fuster) perquè les copes, tot i la bellesa de l’espai i la cura del servei, no et costen més diners que en un bar de nit del Born. I sobretot, el personal de l’establiment sap el que es fa, coneix aquest ofici amb el qual tothom s’atreveix i en el qual gairebé ningú excel·leix. A mi no hi ha res que m’alegri més la tarda que trobar bons bàrmans, bones barmaid (les dones cocteleres), bons cambrers i bones cambreres.

Tot revolucionari -sobretot si de dia està fent la revolució del Piuet- té el dret i fins i tot el deure, a la nit, de prendre’s un gintònic en un hotel. Perquè la revolució no és, justament, privar de bons gintònics els poderosos. Al contrari. La revolució és, justament, que el poble tingui bons gintònics.

Etiquetes