Informe per a una acadèmia

Repassem els moments més hilarants de l’informe que avalua els llibres de text dels nostres fills. “Sorprenentment es diu que Barcelona és la capital de Catalunya, de la mateixa manera que es podria dir que París ho és de França”. En fi, pot sorprendre, però és així. “Es diu que en la Guerra de Successió els catalans es van posar del cantó de Carles d’Àustria perquè volien defensar el seu dret a autogovernar-se, sense dir que això suposava una traïció al seu rei”. Renoi amb el possessiu... “Per referir-se a Espanya es diu «l’Estat», mentre que per referir-se a Catalunya sí que es diu Catalunya. Amb aquesta forma de referir-se [el redactat és d’ells] el que es persegueix és que l’alumne acabi de desconèixer que existeix una realitat que es diu Espanya. [...] I si a més a més s’exposessin les coses que hem fet conjuntament i les que podem fer si romanem junts i ben avinguts, segurament es generaria en els alumnes el sentiment de sentir-se espanyols”. És cert, i ho podem rematar amb l’eslògan “Mejor unidos”, cosa que no és adoctrinar, sinó fer el que toca. I més: “Es diu que els primers habitants de Catalunya van ser els ibers i que van ser tribus «independents» fins a l’ocupació romana [...]. Seria més correcte dir tribus lliures o aïllades que no dir que eren independents. [...] Sembla que es vulgui introduir la idea que Catalunya ja existia”. Jo aniria més enllà i prohibiria la paraula independent. I l’última (com em costa triar!): “Es presenta els bandolers, com Joan de Serrallonga, com a persones desesperades per la situació econòmica, que només assaltaven els rics i que eren molt ben valorats per la societat rural. És un missatge poc instructiu per als nens, ja que es justifica actuar fora de la llei i viure de la delinqüència. Pot ser que, amb aquest text, s’intenti justificar l’actual incompliment de les lleis per part de determinats governants”. I tant, els nens en llegir-ho de seguida volen robar i posar urnes, no per aquest ordre.