28/11/2016

‘Jinetera’

2 min

Cuba és el que tu vulguis. Un mirall o un riu tèrbol. Un tuit que explica la teva joventut i la d’ell, la de Fidel, o un tuit que explica la teva vellesa i la d’ell, la de Fidel. Cuba són milers de llicenciats en medicina o farmàcies buides sense ibuprofèn. Com vulguis. Escolarització per a tothom però també treball remunerat amb pesos inútils. Cuba, però, és sobretot aquelles dones. Les jineteras. Putes que ni tan sols cobren diners per anar al llit amb tu. Putes que s’acontenten amb una pastilla de sabó, unes mitges, uns texans, uns sostenidors de firma, un pintallavis. Una samarreta de Mickey Mouse. ¿No ho has sentit a dir? Posa-la a la maleta; es tornen boges! Si els regales una samarreta de Mickey Mouse en fas el que vulguis! Et fan el que vulguis. Avions plens d’europeus panxuts i desolats que carretegen maletes plenes de bagatel·les. Qui es mira aquelles maletes? Qui pot veure, a través dels raigs X, aquells peluixos, aquells necessers de tot a cent, aquelles brillantors preparades per regalar a una dona que ens farà creure -i li farem creure- que es tracta d’amor?

Jineteras. Per al règim no existeixen, perquè elles -i ells, també- no volen ser bones -i bons- comunistes. Se’n van al llit amb tu, tu pagues l’hotel, regales el desodorant d’un euro o dos i convides a sopar. I tornes a casa i dius que t’estimen. Que les cubanes sí que són dolces, no com les d’aquí, que no et volen veure ni en pintura. Les cubanes sí. Les russes també. De vegades t’hi cases. Aquest és el mirall que tu no veus: les dones de Cuba no van al llit per diners. Van al llit per objectes petits, brillants i escassos. Amb tu. Visca la revolució. Sí, visca la revolució.

stats