El ‘padre’ Román

S’està jutjant aquests dies el padre Román, que és un mossèn que va ser denunciat com autor d’un delicte d’abús sexual continuat “amb accés carnal” (és a dir: violació). El mossèn, que s’enfronta a nou anys de reclusió (però no al monestir, sinó a la garjola), es defensa dient que tot era “amor cristià”. L’arquebisbe de Granada, Don Javier Martínez, ha declarat, també en el judici, que mai va “tenir constància de la menor sospita de conductes sexuals inapropiades per part del padre Román”. Pel que llegim aquests dies, la víctima (que fa servir el nom fictici de “Daniel”) va esclafir en plors durant el desenvolupament de l’interrogatori a què era sotmès. Quan l’advocat defensor del padre li va qüestionar el que denunciava, va marxar de la sala tot increpant diversos mossens que, pel que sembla, donaven crèdit a la completa innocència de l’acusat.

Em sembla reveladora aquesta frase de l’arquebisbe Martínez: “Mai vaig tenir constància de la menor sospita de conductes sexuals inapropiades per part del padre Román”. És, primer de tot, rebuscada. “Mai vaig tenir constància de la menor sospita”. ¿Es refereix a ell mateix? ¿Vol dir que mai va sospitar? ¿O vol dir que no li consta (ai, aquest “no em consta”, tan tècnic, desangelat i burocràtic...) que ell mateix sospités? ¿Que no li consti que ell mateix sospités vol dir que, en efecte, mai va sospitar?

Però de tota manera el que em té tenallada a la cadira és la segona part de l’oració (i em refereixo a “frase” quan dic “oració”). La part en què diu “conductes sexuals inapropiades”. Mare de Déu. Estem parlant d’un mossèn. Per tant, no podem parlar, en cap cas, de “conductes sexuals inapropiades”, perquè voldria dir que n’hi ha d’apropiades. El que hauria hagut de dir aquest bon senyor és que mai va sospitar que el padre Román tingués “conductes sexuals”.