03/04/2017

Els peus de la Nicola Sturgeon al sofà

2 min

La foto no ha ocupat gaires portades, però m’encanta, i em sembla una de les que triaria per explicar el que és, de veritat, de veritat, la nova política. L’ha distribuït el compte de Twitter del govern escocès, @scotgov, i s’hi veu la Nicola Sturgeon, la primera ministra, firmant la carta que reclama formalment un segon referèndum d’independència per al seu país.

El que té de sorprenent, d’hipnòtic i de transgressor aquesta foto és que la Nicola Sturgeon és amb els peus al sofà, arrupits, sense sabates. Duu un vestit jaqueta de color blau (un vestit de “política”, per entendre’ns) i unes mitges fosques. El paper que firma és a la tauleta de la seva esquerra (on hi ha una làmpara). En una altra taula hi ha la maleta (potser la maleta de primera ministra) amb un got d’aigua al damunt. Un got d’aquests que en diem -amb perdó- “got Gibraltar”. Diria que és en un hotel, per la lletjor convencional del mobiliari, però també podria ser el seu despatx. El cas és que no porta les sabates (no les endevino allà a sota) posades i s’ha arraulit al sofà amb els peus descalços.

Que la Nicola Sturgeon s’hagi tret les sabates i s’hagi posat còmoda per escriure em resulta simpàtic en primer lloc perquè solc fer-ho. Però aquest també és un gest de recolliment i al mateix temps d’abandó que rarament veuríem en un altre polític. El que més se li acosta és en José María Aznar posant els peus a la taula de George Bush (perquè ell també ho havia fet), que no és comparable. Probablement, el fet d’haver de dur sabates convencionals i incòmodes, qui sap si de taló, fa que hi hagi un moment de la dura jornada en què una dona vulgui treure-se-les, sense deixar de treballar. M’agrada la Nicola Sturgeon perquè no puc imaginar cap, cap polític del nostre entorn signant descalç i amb els peus al sofà qualsevol decret.

stats