A les set ja és fosc

La diputada Eulàlia Reguant va parlar ahir, al programa de la Terribas, sobre les dates del referèndum. De quin referèndum dels dos possibles, si hem de fer cas a la frase del president? Doncs suposo que, agafant l’oració “O referèndum o referèndum”, ella es refereix al segon. Jo també. El cas és que el seu partit, la CUP, considera que hauria de ser abans de l’estiu “per respondre a les inhabilitacions polítiques”. Ella va dir això: “El mes d’agost no crec que sigui un bon mes per donar arguments, i deixar passar l’agost no crec que sigui la millor resposta”.

Per què considera l’Eulàlia Reguant que el mes d’agost no és un bon mes per donar arguments? Doncs per aquella raó que es dona sempre als llocs banyats pel Mediterrani i escalfats pel sol inclement i curull d’impostos: “A l’agost tot s’atura, sembla mentida...” És la frase de les senyores Pones, aquestes senyores que ara -amb la rebequeta tirada per damunt de les espatlles i el vano que donaven a l’obra de La Cubana- s’han fet independentistes. Cada any, com elles, ens en queixem. Tot i que potser cada any ho fem amb menys intensitat, perquè cada any hi ha més gent que fa festa altres mesos (“Que tot està buit i és molt més barat”). La mateixa Terribas, és cert, fa vacances. I els seus tertulians (tot i que no tots, perquè la vida del tertulià és prou dura). Però són substituïts per altres locutors i altres tertulians “més frescos”. És cert que els nens fan festa a l’agost, però també al juny i al juliol. I és cert que moltes botigues tanquen i molts restaurants i bars també, però cada cop menys. I cada cop menys dies.

Per tant, hem de concloure que si a l’agost no es poden donar arguments és perquè tot s’atura una mica, però sobretot perquè a l’escenari hi falten els argumentadors principals. Els que no hi són són els polítics.