25/11/2011

Estranya fruita

2 min

Dijous vaig sentir Rosa Díez al programa d'en Francino i, de nou, em va fer pensar en una fruiteria que hi havia al Raval, avui desapareguda, però que segur que alguns de vostès recorden.

Hi vaig pensar perquè va fer les revelacions de sempre. Que "la identitat és un endarreriment" i que "no serveix per a res" per, tot seguit, recordar-nos que el seu és un partit "nacional constitucional" perquè "a Alemanya o França acaben els discursos polítics amb un «visca Alemanya» o «visca França» i no passa res". Així doncs, el votant espavilat entén que la identitat no serveix per a res, excepte si és identitat espanyola. Tot seguit, va deixar anar aquell clàssic que diu que en temps de crisi no s'hauria de subvencionar la premsa (en català) ni promoure les ambaixades (catalanes). Com diria Mortadel·lo: "Eing?" Perquè naturalment ella no qüestiona que la premsa en espanyol, francès o mandarí rebi subvencions en forma de compres d'exemplars per part d'empreses del govern (companyies aèries, ministeris, etcètera). Quan agafo un avió, no em regalen l'ARA sinó El Monárquico de la Mañana (que el pago jo amb el bitllet).

Comprenc un partit polític que estigui "a favor dels vegetals". Però no comprenc un partit polític que estigui "contra la carn". Viure contra una cosa i fer-ne la raó de ser (contra Amèrica, contra la tele, contra els homosexuals, contra els musulmans) és una patologia interessant, perquè té alguna cosa d'irracional. I quan dic irracional no em refereixo ni molt menys al fet que entre les files d'aquest partit hi hagi el graciós Toni Cantó, que aquesta campanya ha demostrat quina mena d'artista és interpretant un rap, la lletra del qual els estalvio. La botiga del Raval tenia un cartell que deia: "Plátanos y tomates". Res més que plàtans i tomàquets. Si volies meló havies d'anar a una fruiteria normal.

stats