28/12/2011

Filar prim

2 min

De les informacions sobre el judici del cas Gürtel, em sembla interessantíssima la declaració de José Tomás, l'home que es defineix com a "director de moda" i no pas com a "sastre". Diu: "Vam haver de filar molt prim amb Camps i Costa". I afegeix: "Va ser una feina de xinesos". Dues metàfores encadenades, que, en aquest cas, i sense que serveixi de precedent, són literals.

Suposo que l'ofici de sastre no passa per un bon moment. Hi ha pocs homes que es facin vestits a mida (i pagant). Als sastres els passa com als sommeliers. Hi ha qui considera que el que fan és treballar per a persones intolerablement estirades i riques i no té en compte la part artística de la feina, tan precisa. Mirin-se les imatges d'aquest home mentre declara. Es descorda l'americana amb un gest inconscient quan es posa dret. I quina americana més ben feta. I quines mànigues de camisa més impecables.

Els passa el mateix que a mi? M'agrada molt escoltar algú que explica com fa el seu ofici. En José Tomás, per exemple, ha dit que per fer la roba d'en Camps i en Costa va actuar així: a la botiga hi tenia un prototipus "per endevinar com els agradaven les americanes de l'espatlla". Després els prenia mides de pit, cintura i llargs i, sobre un patronatge, retocaven. "Vam haver de buscar peculiaritats per fer els cenyidors, per exemple" perquè "tenien un patró personal". Tant és així que en el cas de Camps n'hi van haver de deixar un, el van desmuntar, escanejar, mesurar i calcar. "De pantalons tenia una cinquanta-sis" però "de maluc tenia més diferència". Al final, es veu, li van trobar el patronatge exacte. Cosa que ens fa preguntar-nos el següent: ¿com pot no pagar un vestit algú que té una cinquanta-sis de pantalons i un maluc que no s'hi correspon i a més a més necessita un cenyidor especial? Com?

stats