Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Fill meu, he decidit que sopem lluç

"Em volen fer triar si el meu fill de quatre anys és català o espanyol", es va escandalitzar la Carme Chacón. I qui més qui menys li ha contestat que els que tenim fills de quatre anys ens passem el dia decidint per ells tota mena de coses.

Quan triem per ells si berenaran pa amb tomàquet o dònut; o si farem cagar el tió o, per contra, vindrà l'ésser vermell amb sobrepès estem fent una petita tria ideològica que explica el nostre estil de vida. I quan els cau una dent i triem si vénen els angelets o el ratolí que es diu Pérez, també. Un ratolí que, segons en Bono, aviat serà estranger a Catalunya, com els seus amics Pedro i Paco. Segur que la Carme Chacón va triar, sense cap vacil·lació, si el seu fill seria catòlic o agnòstic i en funció d'això el va batejar o no. Segurament aquesta tria no li va causar cap problema, perquè per a ella va ser una tria natural (cosa que no vol dir que el nen, de gran, es faci de la Cienciologia, si vol). Volem transmetre als fills la nostra cultura, entenent cultura com "manera de viure". Si hom estima la seva cultura (el veganisme, la religió, l'amor als llibres, a la pàtria o als animals), la transmet. Suposo que quan la Carme Chacón va anar a empadronar el seu fill va decidir si es diria Miguel o Miquel. I abans potser va decidir si li transmetria el català o no. Una altra cosa és que no li agradi haver-ho de dir.

Entenc i respecto que a la Carme Chacón l'horroritzi haver de triar, perquè el fet de no voler triar ja és una tria. Per mi, triar que la meva filla és catalana és tan natural com triar que no és catòlica. Per això, per al cas d'aquest nen també hi ha la solució federalista: pot decidir que el seu fill és ciutadà del món perquè no creu en les fronteres. Darrere dels ciutadans del món que no creuen en les fronteres hi sol haver sempre un patriota espanyol.