Misc 27/11/2013

Inspecció d'Hisenda

i
Empar Moliner
2 min

Com moltíssims autònoms catalans dedicats a l'etiqueta d'Hostaleria i Espectacles em trobo immersa en una inspecció d'Hisenda. El ministre Montoro va advertir que investigaria els "artistes" i, jo, ai las, vaig fer-ne unes burles a la tele. Sóc una artista. Aquella nit, a les nou, va trucar un inspector.

Em trobo, doncs, justificant despeses i explicant per quina raó la gestora me les ha deduït. En el meu cas, per exemple, hi ha despeses de compra de diversos diaris cada dia (no puc justificar, em temo, que els prefereixi en paper) o l'adquisició de tal ampolla de vi de la qual parlaré en una revista especialitzada. Em trobo, per exemple, que li haig d'ensenyar a la inspectora pàgines de la meva darrera novel·la perquè vegi que aquella despesa de documentació s'ha convertit, efectivament, en proteïna literària. Em sento com Nacho Vidal explicant que els preservatius no els compra per anar de farra, sinó per treballar. Incompresa.

Estic pensant molt, doncs, en tot això de la Hisenda pròpia. En què es podria fer en una Catalunya independent per evitar el frau fiscal. Tinc una idea que em sembla d'allò més justa: el que hauríem de fer és que els assessors fiscals compartissin responsabilitat amb els investigats. Jo, per exemple, pago una picossada en gestoria, perquè no hi entenc. Firmo el que em diuen i dormo tranquil·la pensant que tot va bé. Em diuen que el taxi és deduïble, i jo entrego tiquets. Però llavors em ve la inspectora i em diu que no. Que el taxi no és deduïble (ja es fan el càrrec, oi, que simplifico per l'espai). I la multa és per a mi, no pas per a l'assessora. Si l'assessora i jo compartíssim multa, potser s'hi miraria molt més a l'hora de deduir despeses. No tindria clients tan contents, perquè ningú no vol pagar, com pago jo, el noranta per cent dels seus ingressos al Montoro, però hi hauria potser més cautela. Això és el que jo faria.

stats