Publicitat
Publicitat

‘It’s my party...’

Llegeixo que ni el PPC ni Ciutadans ens cridaran a manifestar-nos per la unitat d’Espanya el dia 12 d’octubre (que és un dia que jo tinc tanta feina que no puc ni dinar). Em sap greu que en García Albiol, amb el seu poder de convocatòria, no demani a tothom que ompli la Meridiana. Sobretot tenint en compte que ha fet un nou haiku revelador, més revelador encara que el cèlebre “ Limpiando Badalona”. Diu així: “Milers de catalans volen votar el PP, però no ho saben”. I té raó. Jo en sóc una. Pel que fa a Ciutadans, suposo que preferiran celebrar-ho en la intimitat d’algun reservat de discoteca on encara hi hagi gots de cubata de tub. En fi. Que els dos partits unionistes no demanin una participació ciutadana ha emprenyat els organitzadors, entre els quals Convivencia Cívica Catalana, Som a Temps o Regeneración Democrática. Els grans absents, trobo, són els amics de Societat Civil Catalana i em sap greu, però ja entenc que amb l’exlíder pendent de judici per amenaces hagin perdut pistonada i no estiguin per a res.

Eduardo García, de la plataforma D’Espanya i Catalans, ha explicat: “En veure que ningú convocava cap acte vam decidir fer-ho nosaltres. Ningú ens ha ajudat, a veure si algú aquests dies es desperta i s’adona de la gravetat que implica no donar suport a aquest acte”. Doncs sí senyor. I com a prova de la meva bona voluntat i que a Catalunya les famílies no estan dividides pel sobiranisme, m’ofereixo de voluntària per córrer amb un punter que portaré (juntament amb altres amics corredors) a l’escenari de la plaça Catalunya. Espero que el meu gest en pro de la concòrdia sigui entès i valorat. Corro a comprar-me les ulleres de sol i unes boles de naftalina que refregaré, tal com és tradició, pel meu abric de pells. No demano res a canvi, excepte que els de Ciutadans em convidin a la seva festa.