Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Joan Carles, Mohamed i Robespierre

I QUÈ SI EL MONARCAJoan Carles, d'acord amb el monarca Mohamed, no "tenia constància" que el presoner espanyol que indultaven era un pederasta? I què si el monarca Mohamed, d'acord amb el monarca Joan Carles, tampoc "no ho sabia"? I què si la gestió la van fer els camarlencs i ells es van limitar a firmar? I què si ara ningú no sap qui va ser que va donar l'ordre? I què si ha estat un error? I què si ara ens diuen que estiguem tranquils, que ja el tenen i ja l'han tornat a tancar? Tot això no té gaire importància.

El que és indigne, medieval i arcaic és que dos monarques vessin la seva gràcia reial indultant reus. Perquè sí, per celebrar la joia de la sang blava. Ens ha de ser igual si els reus agraciats són pederastes, lladres de coure, venedors de haixix o conductors imprudents. El que és penós és el gest. Els dos monarques són magnànims i decideixen indultar presoners per recordar-nos que ells, a més de ser inviolables, estan per damunt de les lleis. És com quan els senyors feudals celebraven el seu sant regalant unes monedes al populatxo. Que a sobre sigui un pederasta perillós només ho fa més esperpèntic.

De tota manera, una mica sí que s'hi devien mirar a l'hora de veure qui alliberaven. Vull dir que, pel bé de la concòrdia entre regnes, segur que ni a en Mohamed ni a en Joan Carles no els va passar pel cap de deixar, per exemple, aquests dos nois que no fa gaire han estat condemnats pel Tribunal de Primera Instància de Temara (a Rabat) a quatre mesos de presó "per pràctiques homosexuals", que al regne de l'amic de Joan Carles és un delicte que et pot costar fins a 4 anys.