Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

L’home gord

Diu José Mourinho que l’entrenador del Reial Madrid, Rafael Benítez, està obès. I això no és cap notícia digna de comentari. Perquè, efectivament, l’home podríem dir que està rodanxó. Fins i tot polpós, per no dir gotzo, o per no dir gord, que és una paraula preciosa i del tot correcta, si fem cas a Eiximenis. El que passa és que en Mourinho ha parlat dels palpissos d’en Benítez per vexar la seva esposa, la senyora Montserrat Seara. Figura que la dona ha dit que el seu home (el gord) ha d’arreglar els desastres que deixava en Mourinho per aquests estadis de Déu, en referència al fet que, més d’un cop, ha hagut d’ocupar la banqueta on prèviament s’hi havien assegut les galtes mourinhesques. Llavors en Mourinho ha dit que la dona està confosa i que “hauria d’ocupar-se de la dieta del seu home”.

M’encanta, nenes. Si en Benítez està panxarrut és perquè la dona no li fa verdura. Perquè és sabut que darrere de les carns d’un gran home hi ha sempre una gran dona fent de dietista. I de la mateixa manera, si en Mourinho està prim i vincladís és perquè la seva dona —a diferència de la mala dona d’en Benítez— sí que li vigila les calories. Els homes no saben menjar. Ells sempre es fotrien diversos entrecots i diversos senglars a l’ast. I som nosaltres les que hem de procurar que no se’ls obturin les artèries. Si un dia en Benítez té un disgust, hauríem d’imputar la seva senyora, per temerària i imprudent. On és la senyora del Tata Martino? Com és que no dóna la cara? On és la dona de Maradona? (Comprenc que aquesta, després de l’operació de llavis, estigui amagada sota terra.) Sisplau, homenatgem juntes la dona d’en Guardiola i la dona d’en Beckham. Elles i només elles són les responsables de la preservació d’aquell bé de Déu que són els seus marits. Demano, per favor, que avui al vespre em vingui el mascle i, en lloc de dir-me: “Xurri, fem un pa amb tomàquet?”, em digui: “Fembra, què hi ha per sopar?”

PUBLICITAT
PUBLICITAT