23/06/2015

Li hauria hagut de regalar ‘Bob el Manetes’

2 min

Pablo Iglesias ha estat entrevistat a la revista New Left Review, on ha explicat i interpretat diversos episodis memorables de la seva vida recent. Sobre el moment aquell en què va lliurar al rei Felip VI el vídeo Joc de trons diu que “va ser un missatge molt agressiu” perquè significava que, “en el joc de la política, en el futur pots deixar de ser cap d’estat”. I que el fet de dir-l’hi de manera “irònica” va ser molt “subversiu”. També explica que si hi va anar, a donar-li el regal, va ser perquè autoanomenar-se “republicà” i no anar-hi “fa enfadar sectors fonamentals per al canvi polític”. Gràcies, gràcies.

Ara ho entenc. Aquell gest que va fer —i que els indocumentats vam confondre amb un gest llepó i fatxenda— és subversiu i agressiu. De vegades és el mateix autor d’una obra mestra el que t’ha de fer saber que ho és, per si tu no ets capaç d’interpretar-la. Hi ha un crític literari que, quan li encarreguen de ressenyar el llibre d’una patum, fa tals floritures que no se sap si li ha agradat o si no gens. Quan te’l trobes, et diu, tot faceciós: “¿Has vist quin clatellot que li he fotut a la tal?” I tu, que no veus el clatellot per enlloc, fas que sí, dominada per la meravella. Esclar que, quan es troba la patum, li diu: “No et queixaràs, eh, de la crítica que t’he fet?” Potser ha nascut un segle massa aviat, però el que és segur és que fent-ho així tothom li paga les copes i ningú li vol fer “un Norman Mailer”, que és el gest d’anar a veure el crític literari que t’ha deixat malament i fotre-li un cop de puny a la cara.

Saltar-se el (sagrat i inqüestionable) protocol per regalar-li al rei d’Espanya Joc de trons és un gest, doncs, subversiu. I suposo que cridar “Visca la República” davant d’ell deu ser comparable a fer la Revolució Francesa.

stats