Ahir mentre a les llars catalanes tot era alegria, la Montserrat estava patint. Ahir, mentre a les llars catalanes s'apallissava un tronc indefens i, sota coaccions, se l'obligava a defecar torró (amb l'exigència, a sobre, que fos d'avellanes i pinyó) la Montserrat estava trista. Per cert, excurs: si els d'Intereconomía se n'adonen, d'això que fem amb el tió, declararan inconstitucional la llenya. Però no ens desviem. Parlàvem de la Montserrat. Avui, mentre tots vostès xarrupen escudella, discuteixen si els galets és millor que siguin petits o grossos, si farcir-los de carn d'olla és sacríleg o convenient, la Montserrat pateix. I demà, mentre tots vostès endrapin canelons i es queixin que la iaia ha fet massa menjar, que amb tres canelons per cap n'hi ha de sobres, la Montserrat, en un racó, estarà trista.
Montserrat Caballé "no està contenta del seu paper a l'anunci de la Loteria" i potser la culpa és nostra. ¿A quants de vostès els han enviat aquell whatsapp burleta amb la foto de la diva amb la boca oberta i un senyor despullat darrere seu, que sembla que l'estigui fent cridar de plaer? Quantes paròdies n'han penjat a internet? Som dolents. No hem demostrat els mateixos sentiments que els que ella demostra, per exemple, quan parla d'Espanya, aquest país que estima gairebé tant com Andorra. En fi, la Caballé diu que a l'espot es veu "horrorosa" (no entenc com és que en Raphael, en canvi, no ha dit res). "La cara d'ensurt és per culpa del maquillatge d'ulls rodons", ha revelat. I ha revelat també que ella, quan ha d'aparèixer en públic, es fa "la ratlla allargada". Sincerament, té tota la raó. La qüestió és la ratlla! A casa ho diem cada cop que veiem l'anunci. Si li haguessin fet la ratlla allargada, hauria sortit igual de divina que la Marta Sánchez.
