13/03/2015

Mohamed, Albert, Aaron...

2 min

Dues consideracions més bàsiques que una samarreta blanca de tirants a l’increïble assumpte d’Albert Rivera en campanya per Andalusia. Després que el líder de Ciutadans revelés que volien “ensenyar a pescar als andalusos” (cosa que li va fer pujar el sucre a ma sogra malaguenya), ara l’Antonio Sanz, delegat del govern central a Andalusia, ha dit: “ No quiero que a Andalucía se la mande desde Cataluña, ni un presidente que se llame Albert ”. Quin nivellaco, nens.

Anem a la primera qüestió. No voler que a Andalusia se la mani des de Catalunya em sembla molt lògic i molt ecològic. Hom s’ha de poder governar ell mateix, sempre que sigui major d’edat. La microgestió estalvia. Que et manin des de lluny no és mai una bona solució, perquè els teus problemes no són mai tan prioritaris com els dels que t’administren. És per això que Catalunya hauria de poder decidir si autogovernar-se, si disposar dels propis recursos i redistribuir-los aquí. Si és millor seguir fent línies d’AVE fins a San Gorruño del Panqueque o si és millor, poso per cas, donar un cop de mà als elaboradors de vi de les diferents DO catalanes. Demagògia? Ah, de moment les línies d’AVE s’estan fent. A mi no em sembla bé, a ningú no li importa si em sembla bé i en canvi les pago cada trimestre. Quan pago l’IVA no sento que estigui pagant res per a mi, ni per als meus compatriotes.

Anem a la segona qüestió. És pura i simplement una qüestió de racisme. Si aquest home hagués dit que no vol que el mani un senyor que es digui Mohamed o un senyor que es digui Aaron ja tindríem a punt les samarretes reivindicatives (com és natural). El racisme contra els catalans no cal amagar-lo. Jo, en canvi, no comparteixo gens el que ell diu. Ni els meus compatriotes tampoc. A Catalunya, ves per on, ens va governar un senyor que es diu José i que va néixer a Iznájar, Còrdova.

stats