26/10/2015

Ous, pa, tequila...

2 min

Amb llàgrimes als ulls (aquests ulls de dona) llegeixo que el Ministerio de Educación del Regne d’Espanya impulsarà “una FP bàsica de mestressa de casa”. Es dirà Actividades domésticas y limpieza de edificios i constarà de dues mil hores lectives. Al temari hi ha activitats complexes com “aprendre a fer la llista de la compra” o “sargir un mitjó”. Una mica com la Sección Femenina del franquisme, però passat pel matís, sempre moderniqui, del PP. De l’anunci, publicat al BOE, me n’emociona aquesta frase, que demostra a la perfecció el tipus d’alumna ideal a què aspiren: “S’haurà de tenir en compte la creixent complexitat dels electrodomèstics”. A les classes, diu, també ens ensenyaran a seleccionar “el programa de rentat i centrifugat adequat a cada lot de roba o la dosificació dels productes de rentat (detergents, suavitzants, altres) en les proporcions indicades pel fabricant”. Déu n’hi do. Jo potser m’ho partiré en dos anys, per no anar tan ofegada.

Friso per saber com seran les classes, però la meva ment de mestressa de casa inquieta bull. Suposo que hi haurà el mòdul de dress code, on t’explicaran com has de rebre el lampista quan vingui a arreglar-te aquell electrodomèstic (de funcionament complex) que potser no has aconseguit fer funcionar. M’imagino que hi haurà també un apartat de vida sexual, perquè, com totes sabem, “el matrimoni és un jardí que s’ha de regar”. A l’apartat de psicologia aplicada ens donaran claus per tractar amb la sogra i amb el superior del nostre marit. I en l’apartat “expressió oral” haurem de defensar l’oració: “La vida cada dia està més cara”. Un cop aprovem, tindrem el títol i ja podrem exercir la nostra professió. Una professió que es diferencia de totes les altres pel fet de no ser remunerada. I per què? Perquè no cal. No hi ha satisfacció més gran a la vida d’una dona que saber escriure una llista de la compra, com si fos un haiku.

stats