Aquest any no em ve de gust ser feréstega. Espero amb delit l'entrada del nou any i estaré desperta ben bé fins a les dotze i deu minuts o potser i quinze. Faré aquest horari pertorbador perquè em ve de gust brindar per l'any que ve. Sempre penso que les coses sortiran malament, no els haig d'enganyar, però tot i pensar-ho, no les deixo de fer per si de cas. Com diria Raphael, si tothom rebutja projectes només per la por que surtin malament ens hauríem perdut grans obres d'art de la història del món, com per exemple la immensa interpretació de la Caballé a l'anunci de la Loteria de Nadal (la millor de la seva carrera?).
Avui se m'escapa el riure si penso en sopars on hi hagi un membre sobiranista (el pare de Pere Navarro, per exemple) i un membre prohibicionista (Pere Navarro, per exemple). Un d'ells alçarà la copa de cava i dirà: "Pel 2014!" I tots diran: "Pel 2014!" Però el prohibicionista farà una ganyota. I aleshores un altre dirà: "Que es compleixin els nostres desitjos!" I tots repetiran: "Que es compleixin els nostres desitjos!" (però hi haurà somriures murris entre els sobiranistes). I aleshores la mare dirà: "Va, no comencem...!" I els sobiranistes, amb cara d'innocents, faran: "Què? Què hem dit ara?" I el prohibicionista replicarà: "Si feu aquests somriures esteu dividint la família". I per compensar alçarà la copa: "Que l'any que ve ens vagi tot millor, que hi hagi més justícia, pau i solidaritat. I que segons qui no gasti en despeses inútils..." I els sobiranistes, de nou rient, repetiran: "Que l'any que ve ens vagi tot millor, que hi hagi més justícia, pau, solidaritat. I que segons qui no gasti en despeses inútils..."
Només al final, els sobiranistes diran: "I que el 2014 puguem votar". I els prohibicionistes, en canvi: "I que el 2014 se'ns impedeixi votar". Perquè per Cap d'Any cadascú desitja el que li demana el cor.
