Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Però on són les manteres?

Llegim que la CUP de Barcelona proposa “que els manters es facin barquers” aprofitant que molts ho són i també que recorrin “les escoles explicant contes orals de l’Àfrica”. El portaveu del sindicat [sic] de manters, Aziz Faia, ho aprova.

Pel que fa a la primera opció, suposant que a la confraria de pescadors li calguin més treballadors i que les aigües mediterrànies estiguin a punt per acollir més xarxes, ho trobo bé. I només espero que en aquest cas els exmanters tinguin en compte les lleis comunes, que prohibeixen pescar en determinats mesos de l’any per raons de sostenibilitat. Pel que fa a la segona opció, la dels contes orals per les escoles, em sembla un error. Els contes orals africans estan molt bé, com els centreeuropeus, els polinesis i fins i tot els catalans. Però que els manters siguin africans no vol dir que tinguin cap gràcia, ni excel·lència pedagògica, ni nivell idiomàtic per explicar-los a la canalla en horari lectiu. A part, hi ha una qüestió que no és menor. Els manters són exclusivament homes, cosa que no reflecteix en absolut la realitat de la tradició oral africana. Que ho facin als centres cívics i, sisplau, que l’assistència sigui voluntària.

Qui sap explicar contes són els professionals. Penso, per exemple, en el Cesc Serrat, que fa aquesta activitat anomenada Bufalletres, amb un projecte pedagògic al darrere. Recordo que, no fa gaire, es va dur a terme a Barcelona una activitat per treure els sensesostre del carrer. A algú se li va acudir que, com que vivien al carrer, podien fer de guies turístics. Sens dubte és molt ben intencionat que un exsensesostre sigui guia turístic i un exmanter sigui contacontes. Però això aboca els guies turístics al carrer i els contacontes al topmanta. I els usuaris de totes dues activitats (inclosos els fills i les esposes dels manters), a un bar amb tele.