15/10/2015

Planeta, la meva editorial

2 min

Editorial Planeta, una editorial que m’estimo, té tot el dret del món a abandonar la seu de Barcelona (aquella seu que els bromistes anomenen Planteta) si Catalunya esdevé independent. Però no seria una decisió intel·ligent. Perquè llavors, per la mateixa raó, els autors de la casa (els autors de les filials en llengua catalana, com Columna) també podríem decidir abandonar l’editorial i marxar a les altres que ens tiren la canya i que sí que se sentirien ben còmodes en una República Catalana. Suposo que podríem estripar els nostres contractes si l’editorial que ens va llogar marxa per motius ideològics. Això, en el meu cas, suposaria una incomoditat i un malestar que em bloquejarien literàriament. Podria desencallar-ho boicotejant-me a mi mateixa, però només em faltaria això. Jo vull que els meus llibres donin feina a estibadors, correctors, transportistes, compaginadors, enquadernadors, informàtics i caps de premsa catalans. No només per una qüestió familiar (sento que els treballadors catalans són la meva família directa i que és el meu deure generar ingressos a casa) sinó per una qüestió pràctica. Quan faig un llibre haig d’anar a veure el compaginador i la cap de premsa. Seria molt poc de quilòmetre zero haver de trucar a Conca per tancar el dia que em toca anar a Catalunya Ràdio.

Si dic això és perquè, diguem-ho, molts dels autors en llengua catalana de l’editorial generen uns drets d’autor força sucosos (cosa que confirma el bon nas de Planeta). I alguns dels llibres més venuts, per cert, de Planeta són de to independentista. Planeta publica molts llibres sobre la independència, perquè el públic els demana. Em sabria greu que l’editorial que tan bé em tracta es quedés sense aquesta quota de mercat tan important.

stats