Publicitat
Publicitat

Què fer després de fer l'amor?

Esborronada, em retallo l'article d'un escriptor mexicà, de nom Jordi Soler, a El País de diumenge, sobre "el tema". Hi aboca un concepte tan bo que no puc evitar extreure'n proteïnes. Diu (tradueixo): "Suposem que Catalunya aconsegueix per fi independitzar-se d'Espanya. D'entre tots els moviments [em salto dos sinònims] que el part suposaria, n'hi hauria un sobre el qual s'ha reflexionat poc, que hauríem de començar a tenir en compte: què faran els independentistes en un país que ja ha aconseguit la seva independència? Per començar, es quedarien de cop sense objectiu [em salto un sinònim], sense la seva estrella polar..." Els recomano molt l'article, perquè l'home fa un joc literàrio-sobiranista impagable basat en el fet que els catalans diem l'hora de manera ben diferent dels altres, i també es pregunta què farem quan els de Lleida diguin Barcelona ens roba, etcètera. Però el millor és aquest concepte. Què farà en Junqueras quan siguem independents?

Ai, nenes. Quan se t'acut una reflexió que "fins ara no havia fet ningú", abans d'escriure que "s'hi ha reflexionat poc" pregunta't per què és que no l'havia fet ningú. Els indepes, segons en Soler, es quedarien sense objectiu, perquè ja l'haurien aconseguit. Per ell, l'estat propi és un objectiu, no un punt de partida. Un punt de partida com el que un dia van assolir els mexicans quan van poder deixar d'entregar or, mà d'obra i donzelles als espanyols (de tota manera, sempre es podrien fer enrere: com a Espanya, enlloc). I també es quedaria sense objectiu el mateix Soler, que ja no podria escriure articles tan inspirats.

De tota manera, apuntaré una hipòtesi per deixar-lo tranquil. Què faran els independentistes en un país que ja ha aconseguit la seva independència? El mateix que fan les noies quan, després de mesos de festeig, aconsegueixen endur-se al llit l'objecte del desig: fumar un cigarret, enviar un whatsapp a les amigues i dormir.

PUBLICITAT
PUBLICITAT