04/03/2015

Que el sol t’escalfi sempre

2 min

Tu sempre has sabut estar al tamboret de la barra del bar on serveixen primer. Tens talent per fer això. Ets doctor a ser al tamboret de la barra del bar on serveixen primer. El cambrer ve sempre cap a tu. Saps com cridar la seva atenció amb un gest autoritari i displicent. A l’època del Fòrum vas convèncer aquell director per fer el programa que tocava. Tots nosaltres hi vam treballar, fins que, un dia, vam marxar a altres bars menys sorollosos. Tens molt de talent per convèncer. Vas anunciar que el Fòrum era necessari i que valia la pena gastar pasta en tot allò. Després, et vas fer socialista, o ho va semblar. Diria que la ideologia et fa nosa, i que sempre te la poses per sortir al carrer. I després vas veure que no, que no tocava, ostres, que no. I vas tenir una petita etapa convergent també molt ben pagada. Un cop vas veure que, tot i els sacrificis, el populatxo preferia escoltar altres estrelles, vas declarar, ofès i digne, que t’obligaven a fer de nacionalista i que tu no n’eres.

Ho deies: “El veritable talent és triar sempre cavall guanyador”. I deies també: “Les idees, per als que se les puguin permetre. Tot ho és el capital”. I encara: “No hem de dir que canviem de jaqueta, hem de dir que som independents”. I se t’escapava una rialla complaguda allà, al japonès aquell on t’agradava dinar, perquè així no et saltaves el règim. Havies d’estar prim per pujar a l’escenari a enamorar brokenhearts.

Ara et deixes veure en cercles unionistes. I això em fa pensar que són cavall guanyador. El teu nas és infal·lible. Un cop més, es demostra el teu talent. O potser aquest cop és cert que n’ets, d’unionista. Momentàniament, com sempre, però de tot cor. Tu saps ser al tamboret correcte. No l’abandonis per anar al lavabo, te’l pot prendre qualsevol pelacanyes. Mira, el cambrer se t’acosta. Demana. Està per tu.

stats