04/01/2013

Què t'han passat els Reis?

2 min

"Què t'han passat els Reis?", recordo que preguntàvem l'endemà de Reis. Així. Fent servir aquest ús estrany del verb. "Què t'han passat?" Com quan fèiem teatre, que per preguntar qui era el director dèiem: "Qui us assaja?" No sé si encara es deu dir.

Demà vénen els Reis. Que segurament seran els Reis més austers que recordem des que som grans i tenim nens a casa. Ara per a molts de nosaltres o dels nostres coneguts és difícil ser optimista en una nit com la de demà, quan no saps si continuaràs tenint feina. Però quan jo era petita els Reis sempre van ser austers. Jo diria que el sentiment de culpa que tinc a tota hora ve del fet que els Reis mai no em van portar tantes coses com als veïns. Era difícil d'entendre aquella desigualtat, però acabaves convenint que devia ser per culpa teva. Els Reis, els Reis de veritat, sempre ens van portar el que van voler o el que van poder. "Hi ha molts nens al món i han de portar joguets per a tothom", ens deien. Mai no ens vam posar d'acord, els Reis i jo. Jo volia Asalto al Tren del Oeste i el Fuerte Comansi.

Demà passat, quan els nens es despertin, correran a mirar les joguines. Però, després, al cap de molta estona, hi haurà un moment que aniran a la cuina. I aleshores veuran les copes de cava buides (a casa els deixem cava) i les molletes de torrons. I xisclaran: "S'ho han menjat tot!" Un dia aquests nens seran grans. Un dia seran al llit amb algun amant i li explicaran coses de quan eren petits, allò que es fa. I un dia parlaran dels Reis. De la nit de demà. Però no explicaran les joguines que els van portar. Explicaran que deixaven la galleda d'aigua per als cavalls i el menjar per als Reis.

De fet, passats els anys, jo no recordo les joguines que em van portar. Però en canvi recordo molt bé les que no em van portar mai.

stats