10/11/2011

Sang blava

2 min

A l'Ara Tu d'ahir hi havia un reportatge molt interessant de Lara Bonilla sobre la igualtat laboral. A tall d'introducció, la periodista explicava que "en els últims mesos, tres dones han guanyat el premi Nobel de la pau, la corona britànica ha eliminat la discriminació de gènere en permetre l'accés de les dones al tron i Dinamarca ha elegit per primera vegada una dona com a primera ministra".

Celebro que tres dones hagin guanyat el premi Nobel de la pau, tot i que no és el mateix que el premi Nobel de literatura. El de la pau el guanyen éssers tan, diguem-ne, alternatius com Rigoberta Menchú. Guanyar el premi Nobel de literatura sí que té mèrit per al gènere (femení). Però, tot i celebrar que Dinamarca hagi elegit per primer cop una dona primera ministra, hem de parlar del fet que la corona britànica ha eliminat la discriminació de gènere en permetre l'accés de les dones al tron. Per aquí sí que no hi passo.

La monarquia és una institució que basa la seva existència en la discriminació. El príncep Felip té privilegis pel fet de ser fill del seu pare. Si ara resulta que les dones ja poden ser reines i no els passen al davant els seus germans de sexe masculí, aleshores vol dir que la monarquia és una institució democràtica. I si és una institució democràtica, per quina raó s'haurien de seguir mantenint els privilegis derivats de la sang blava? Vull dir: els monarques tenen molts avantatges només per ser descendents de Felip V. Casa gratuïta, vaixell, escortes i feina assegurada. A canvi de tot això tenen uns deures: la discriminació per raó de sexe, anar a inaugurar quatre temporades d'òpera i casar-se entre ells. Si ara resulta que el príncep Felip es pot casar amb una plebea i no amb una lletja de sang blava, no hi ha cap raó per la qual la infanta Elena no sigui reina en lloc d'ell. I aquest, els ho asseguro, és el camí més directe cap a la república.

stats