La Soraya té raó

Soraya Sáenz de Santamaría acaba de dir que el procés sobiranista ha produït “una profunda fractura a Catalunya”. I ha aprofitat que Artur Mas s’ha declarat “democràticament rebel” davant de l’Estat pel 9-N, per dir-li que “això només ho invoca qui es creu per sobre de la llei”. La dona li ha preguntat (retòricament, com Segismundo) què li semblaria que els seus ciutadans deixessin de pagar impostos, de complir normes forals o de seguir el codi de trànsit, perquè ells són “rebels democràticament”.

Dir que la suposada fractura de Catalunya és culpa del procés sobiranista seria tant com dir que la culpa de la suposada ruptura entre seguidors culers i pericos és de l’Espanyol. El sobiranisme i l’unionisme són dos punts de vista, que es diferencien entre si per una qüestió: l’unionisme compta amb el suport de l’Estat (cosa que fa que la Generalitat no controli els vots per correu a l’estranger, per exemple). Però és molt retrògrad donar la culpa de la —insistim, suposada— ruptura al que es queixa. “Aguanta, nena, aguanta”, deien les mares a les filles, quan es volien separar. “Fote’t, nena, fote’t —els deien els capellans—, que hem vingut aquí a patir i segur que no vols destrossar una família”.

Pel que fa a les altres qüestions que exposa, doncs té tota la raó. Només invoques la rebel·lia si et sents per sobre de la llei. Cert. I quan et sembla que la llei és injusta, t’hi has de sentir per sobre i rebel·lar-te. Si no hagués passat sempre així, les noies encara no votaríem. No sé què li semblaria a Mas que els catalans deixéssim de pagar impostos, complir normes forals o seguir el codi de trànsit. Però puc dir el que em semblaria a mi. Segons quin impost em sembla injust pagar-lo. Segons quina norma foral, em sembla un privilegi que no vull. I pel que fa a les normes de trànsit, excepte la del carril VAO, les trobo d’allò més coherents.